Màrius Serra, davant dels refugiats: “El gran problema de convivència és la por induïda”
“Tant me fa a quin país anar, tots m’estan bé. L’únic que vull és un país sense guerra i començar una vida millor”. És l’Abdul, va néixer a Síria i té 13 anys. El seu és un dels relats que ha recollit un equip de voluntaris de l’Open Cultural Center des del camp de refugiats de Cherso, al nord de Grècia. Es troba al conte il·lustrat Amic meu, un llibre a tot color amb pròleg de l’escriptor Màrius Serra i que l’associació va presentar dijous a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, a Barcelona, amb la participació de l’economista Arcadi Oliveres.
“Grabaron con sus móviles lo que ocurría durante su huida”
Elke Sasse, directora de ‘#MyEscape’, vídeos grabados con móviles de la huida de los refugiados
A veces me siento muy joven y otras muy mayor. Soy berlinesa. Casada, tres hijos. Me gradué en Literatura, trabajé como periodista freelance en la radio y televisión alemanas. Desde 1994 hago mis propios documentales. Los políticos deberían unir a la gente en un proyecto común y no al revés. Sin creencias
Ommar Haddad: "Vasilika és una merda: fa vuit mesos que mengem macarrons"
Entrevista a un sol·licitant sirià de refugi a Espanya
Primer de tot, disculpes: Ommar Haddad és un nom fals. No puc revelar l’autèntica identitat de l’entrevistat perquè l’Ommar és un sirià que ha entrat a Espanya il·legalment i està tramitant la petició d’asil. Aquesta tarda, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona acollirà el lliurament del premi Alfonso Comín que aquest any s’ha atorgat a les persones que, com ell, estan atrapades al camp de Vasilika (Grècia).
"Ser aquí és un somni i vull demostrar que me’l mereixo"
El Tattoo fa quaranta dies que viu i descobreix Barcelona muntat sobre el seu patinet. A part de l’ skate, té una altra gran passió: la pintura. És per això que l’any que ve farà primer de belles arts a la UB. Des de mitjans de setembre viu en una residència universitària amb dos companys d’habitació. Fins aquí la seva història podria semblar la de qualsevol altre noi de vint-i-pocs anys -el Tattoo en farà 24 aquest mes-, però el seu camí fins a la capital catalana ha sigut una cursa d’obstacles.
Aquest web ens informa sobre la ineficiència de las polítiques europees en la resposta a la major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial. D'una forma molt dinàmica i didàctica, dóna veu al testimoni de refugiats, denuncia la mala gestió dels governs europeus i n'analitza les conseqüències.
Refugiats, immigrants... ara rebutjats!
Davant les notícies sobre la crisi humanitària dels refugiats, ens dol el tractament de la nostra Unió Europea quan parla de la immigració o dels refugiats. Potser ens caldria dir prou a tanta demagògia. Hem de parlar de les persones i deixar de construir barreres, tanques, murs i ocupem-nos d'evitar la desesperació, la por, la misèria i la mort que pateixen milions de refugiats arreu del món.
